sábado, 21 de septiembre de 2019

Comentario de "Crim de Germania"

El día 20 de septiembre, y tras dos aplazamientos (por causa mayor) celebramos la primera reunión del curso de lectura 2019-2020, el marco fue el rincón literario de la cafetería Ca Susi. Como parte del debate sobre el libro "Crim de Germania" de Josep Lozano hablamos de la Guerra de las Germanías en el contexto histórico del choque de dos sistemas económicos y dos mentalidades. Por una parte, el feudalismo que era defendido por la pequeña nobleza y por otra un incipiente capitalismo urbano, defendido por los gremios. Esta mismas clases populares defienden a su mismo una especie de "democracia urbana" basada en los escritos de Francesc de Eiximenis. Por otra parte no hay que obviar que hubo una campaña xenófoba contra los moriscos (que eran un tercio de la población del antiguo Reino) y que fue el principio de la hecatombre de de 1609 (expulsión tras siglos de convivencia). Ademas la economía quedó gravemente dañada (seda, caña de azucar...). La revuelta degeneró en puro milenarismo con la aparición de "L'Encobert". Un libro de difícil lectura pero que trata de un periodo apasionante y desconocido de la historia de Valencia.

2 comentarios:

  1. CRIM DE GERMANIA
    ESCENARI EN EL QUE S’ESCRIU: 1979 (ES PUBLICA EN 1980):
    Poc després de la mort del dictador (1975) va començar la transició cap a un règim democràtic. L’aprobació de la CE (1978) permet l’articulació de l’Estat espanyol en CC.AA., la llibertat d’expressió i la projecció social de les llengues espanyoles diferents del castellà. Una part de la societat valenciana, igualment les altres que havien sigut ofegades per la dictadura, busquen les seues senyes d’identitat en la història i en la llengua pròpia que en els darrers any havia sigut avivada valent-se de cançons que mesclaven la reivindictació identitaria (valent-se principalment de la llengua) i la democràtica

    ESCENARI EN EL QUE ES DESENVOLUPA L’ACCIÓ
    Es una mirada des de 1527 al periode 1519-1521. En 1516 comença el regnat de Carles I. La revolta de les Germaníes, en major o menor intensitat a tota la Corona d’Aragó, coincideix amb la revolta dels Comuners de Castella, va ser una resposta violenta de les clases subalternes contra el sector socials hegemònics (burgesia comercial, oligarquia i noblesa) dins de la crisi del sistema feudal.
    Motius:
    Els gremis i les clases populars havien sigut expulsats del govern municipal i volien mantenir la seua quota de poder polític
    El desigual repartiment del creixement econòmic baix-medieval.
    La pèrdua del monopoli corporatiu del treball així com la contrata per part de “mercaders empresaris” de treballadors poc qualificats i no integrats en els gremis.
    Pesta de 1519 i fugida dels nobles, inclús del Governador de la ciutat
    Retart de la vinguda del rei per a cel·lebrar Corts i jurar els Furs
    El gremis defeníen els furs i les Costum del Regne de Valencia i exigien que els monarques juraren els Furs durant el primer any de mandat tal com Jaime I va establir en la fundació del Regne, pero Carles I (que estaba a Alemanya coronant-se emperador) no els va jurar i va imposar un virrei foraster (Diego Hurtado de Mendoza) que actuava sense tenir en compte el dret valencià.
    El Gremis es constituiren en Germania per defensar els seus interessos i com que disposaven d’armament per a defendres de les incursions del pirates, esclatà una revolta armada que s’estengué per tot el Regne, especialment per Xàtiva, Alzira, Algemesí, Carcaixent, Alcoi, Alacant, Sagunt i Castelló, sempre apel·lant al poder reial que reconeixen i amb taranà negociador.
    No obstant això, Carles I ordena acabar amb el moviment i l’any 1523 imposa a la virreina Ursula Germana de Foix qui executa un centener d’Agermanats consolidant-se així l’autoritarisme monàrquic.

    ResponderEliminar
  2. ESTRUCTURA DE LA NOVEL·LA
    ”El banquet” ens situa cronològicament al final de la història narrada. Descriu un mòn de ficció inversemblant.
    - La Virreina prepara un banquet commemoratiu de la victòria sobre els agermanats
    - Els invitats al banquet no es presenten: acudeixen els esperits de les víctimes de la Germanía
    - La virreina fuig a la seua cambra on un criat fantasmal li porta un menjar del qual eixen un eixam de mosques que devora la virreina. En aquesta intepretació es por llegir el missatge que parla el fracás de la violència, que acaba devorant aquells que la perpetren.

    “el rei Encobert”:
    - L’Encober vol ser reconegut com a rei
    - Com a mitjà per aconseguir-ho, s’introdueix en la causa agermanada i decideix venjar la mort de Vicent Peris, però es descovert i mor

    “el quart judici” es continuació de l’anterior.
    - Dos sermons de l’encober a Xàtiva i Alzira a manera d’indici.
    - Fitxes personals de tipus informatiu per a una misteriosa organització que manté un control ideològic sobre la història.
    Els documens sobre la Corbina on narra la seua acusació per nigromància (màgia negra) devant la inquisició.

    “El Debat” recrea la discusió entre la Junta dels Tretze encapaçalats per Joan Llorenç (els moderats de la Germania, que son partidaris de la desmobilització i l’acatament de la voluntat del monarca, confiant en les garanties que se’ls han donat), i els agermanats més radicals (Sorolla, Monfort, Urgellés. En el debat perden el moderats.

    “la mort de Vicent Peris”:
    - La Host de Peris és assetjada a Xàtiva i mor Peris.
    - Estratagema de Rodrigo Hurtado de Mendoza: el marques d’Atzeneta amb el consentiment de la facció moderada de la Germania, plateja un procés de negociació que no es acceptat per Peris

    “memòries de Felip Quzman” (Hassan…) on narra la historia de la seua vida que es un reflex de la desfeta del poble sarraí sota el domini cristià. És fill de la decadència del seu poble, utilitzat i explotat pels mascarats i odiat pel agermanats.
    “lletres a l’absent” on veiem la narració de la germania per un personatge del sector marginal de la societat, perseguit pels agermanats per la seua condició d’homosexual que aporta el contrapunt perquè la germania siga vista lluny de qualsevol romanticisme.

    ResponderEliminar